martes, 8 de agosto de 2006

Cursa del Canigó

Finalment ja hem fet la cursa del Canigó!
La crònica:

Diumenge 06-08-2006

Sortim de Girona a les 3h45, amb una mica de son, sobretot en Joan i la Made que no han dormit gaire.
Sobre les 5h30 arribem a Vernet-Les-Bains (650 m), poble de muntanya que es dedica sobretot al turisme de balnearis, i punt de sortida d'un munt d'excursions pel massís del Canigó. Tenim sort i trobem un aparcament a 50 metres de la sortida.

El primer que fem és anar a recollir els dorsals. Ens donen una bossa amb els obsequis, els tiquets per dinar, un fulletó informatiu amb els detalls de les curses, i el plànol per trobar les dutxes i el dinar.
Com que encara és d'hora, anem a fer un cafè en un dels varis bars que ja estan oberts.
Ens hi estem 20 minuts, i anem cap al cotxe a fer el ritual pre-cursa: posar-se tirites i vaselina pels fregaments, crema solar pel sol, ajustar el pulsòmetre, omplir el bidó que portarem amb aigua, ajustar-se les bambes, fer uns bons estiraments, una mica d'escalfament, i unes fotos de quan estem frescos. (per comparar amb les de després de la cursa ;-) )











Amb tot això ja toca anar a la sortida, i ens adonem que hi ha una gentada que és massa. Normal per que la plaça on hi ha la sortida no és massa gran, i hi ha prop de 800 inscrits.

Són les 7h, donen el tret de sortida!

Comencem per un carrer del poble amb tota la gentada, on la Made aprofita per fer-nos un video (veient-lo t'adones del munt de corredors que hi ha!). D'entrada ja ens perdem de vista amb en Joan, i cadascú va a la seva.
La temperatura és fresca (12 ºC), i em costa una mica de trobar el ritme, però com que a l'inici es fa molt de tros per pista, la gent no fa nosa i pots anar fent.
Després dels trams de pista incials ja s'agafa algun corriol que puja fort, on deixo de correr per anar caminant. Vaig fent així (part corrent, part caminant) fins la segona meitat del camí, cap al refugi de Marialles, que es tot pista, on vaig corrent a un ritme constant però sense forçar, que encara quedem molts kilòmetres.

Arribo a Marialles (1718 m) en 1h12, havent fet 8.7 km i 1068 m de desnivell.Hi ha molta gent animant, em paro un moment per beure i menjar algun sucre.

El camí es transforma en un corriol molt maco, que planeja durant un bon tros, cosa que s'agraeix molt ;-). Després comença a pujar fort, i la vegetació comença a desapareixer, senyal que entrem en terreny d'alta muntanya. Vaig darrera un grup que porta un ritme semblant al meu i aixó m'ajuda a tirar cap amunt sense parar.

Refugi d'Aragó (2183 m) en 2h. Porto 14.2 km i 1533 m de desnivell.

Des d'aquí hi ha poc pla, tot son pujades per camí ben traçat. Començo a tenir fred als braços i les mans, degut a que estem a l'ombra i corre un aire gèlid. De totes formes el cim ja es veu a prop (amb la xemeneia plena de gent), i això em dona ànims. Arribo a la famosa xemeneia (l'havia fet fa un parell d'anys sense cap complicació) i m'adono que grimpar després de "xuparte" 2000 m de desnivell se les porta.

Esforçant-me a tope arribo al Canigó (2784 m), en 2h54m. Porto 17.4 km i 2134 m de denivell.

M'estic un minut al cim per veure si em recupero, pero veient que em costa, decideixo tirar cap avall. El descens fins a Cortalets es força tècnic, dels que a mi m'agraden, però amb lo petat que vaig no puc anar molt ràpid, ja que una entrevancada i t'en fots una de bona (cosa que li passa a més d'un ja que veig 6 o 7 "aterratges" en directe durant la baixada).
En 25 minuts em planto a Cortalets, on si que paro una estona mes fins que em veig més recuperat, aquí ja no fa fred i pots estar-hi be.

A partir d'aquí gairebé tots els kilòmetres estan marcats, amb la intenció de que t'adonis de lo lent que els passes :-/
Es bastant depriment veure que vas a 6 o 7 minuts per quilometre, en baixades que aniries a 4, si estiguissis en condicions normals.
Anem fent trossos de camí, trossos de pista, dreceres que tallen la pista, algun tros mig asfaltat, en fi, una mica de tot. Pels trams de pista baixen alguns ciclistes a tota pastilla, fent encara més perillosa la baixada.
A mig baixar gairebé em menjo un francés, que es para en sec en mig del corriol queixant-se bastant per que li agafa una rampa. També passo a 2 o 3 accidentats que s'han apartat, preguntant-los amb el meu super-francés si "va bien?". Res de greu...

Ja en els últims quilòmetres començo a trobar gent que està de pícnic i que t'animen molt ("bravo, bravo"). Juntament amb ells, hi ha unes pujadetes "extres" de regal que es fan molt pesades, tot i que me les miro be i gairebé no tenen pendent!!!!

Li havia dit a la Made que trigaria entre 4 i 5 hores (no tenia referències) i en els últims 3 kilòmetres m'adono que arribaré entre 4h30 i 4h45, això em motiva per anar tirant.
La cursa es fa dura i pesada, i començo a notar patiment físic i mental. Segueixo baixant i arribo a una urbanització, on poc després veig el cartell de "Vernet Les Bains", per fi!!!!! això ja s'acaba. Vaig trobant gent per tot arreu que van animant-me, dona gust correr així (tot i la pallissa).

Enfilo la recta final rodejat de gent que anima, i veig la Made que està a amb la càmara a punt ;-). Passo per sota la pancarta de sortida, i paro pensant que ja estic, pero no! m'havia despistat, l'arribada és 10 metres mes endavant...
Per fi acabo! els primers moments estic una mica confòs, i no se que coi em diuen sobre
els dorsals. Acabo per entendre que m'el puc quedar i vaig a menjar i beure algo.

Temps final: 4h38 (oficial 4h41). 33km i 4268 m de desnivell.

Estat final: destrossat!!!!!! ;-)

Em trobo amb la Made, que diu que faig molt mala cara (per que serà?), i vaig a descansar
5 minuts abans de fer els estiraments de rigor. Al cap de 20 minuts d'arribar ja estic bastant recuperat i començo a ser jo de nou. M'explica la Made que el primer ha arribat amb el braç ensangrentat d'una caiguda, i que l'arribada d'aquest ha estat molt emocionant (ha fet 3h14).

Una prova de l'eficiència dels francesos: després d'estirar ja surto a les llistes de classificació que hi ha penjades. I això que no duem xip!.

Tot plegat vaig dutxar-me, i després vaig seure a la terrassa d'un bar, veient a la gent com arriba mentre prenem una cervesa. En arribar en Joan li fem unes fotos i anem a dinar tots plegats a un parc molt guapo (arbres, estanys, animalons...) on hi ha un ambient de festa ple de corredors i acompanyants.

I quan tornem tot feliços cap a Girona... SORPRESA! l'autopista i la N-II tallades per un incendi a Figueres (ens fan sortir a Le Bolou). Ens desviem per Prats de Molló i Camprodon, pel que arribem a casa 2 hores mes tard del compte.

En definitiva, una cursa dura, pero molt espectacular, ben organitzada i amb un ambient inmillorable. Val la pena fer-la, segur que la repeteixo!

Perfil de la cursa:











Web: www.courseducanigou.com