lunes, 1 de noviembre de 2010

Marató del Puigsacalm


Repte superat! Aquest diumenge vaig fer la marató gaudint del recorregut i acabant sense patir, que era l'objectiu.

Crònica:

El dia va començar aviat, a les 5 del matí, per poder fer tots els preparatius amb temps. Cap a les 6 ja era al cotxe per sortir cap a Sant Esteve, quan encara hi havia molta gent pel carrer celebrant la nit de barraques.
Ja arribant a Banyoles començava a ploure, augmentant la intensitat a mida que m'acostava a Olot. El lliurament de dorsals es feia al pavelló d'esports, així que hi aparco a prop, tot i que la sortida era al parc de l'Estació, que de fet està allà mateix.

Un cop amb el dorsal i el xip, vaig equipar-me i em vaig dirigir cap a la sortida. Quan faltaven 20 minuts per començar va parar de ploure, i em va entrar el dubte de si agafar el paravent prim o un de més gruixut que havia preparat veient les previsions meteoreològiques.
Tot i que la majoria de gent anava molt "lleugera" finalment vaig agafar el paravent gruixut, que sent una mica més pesat de dur a sobre, ofereix més protecció contra fred, aigua i vent. Va ser una decisió encertada, com explico més endavant.

Passades les 8 es va donar la sortida. Els primers kilòmetres transcorren per el carril bici, i després segueix planejant entre camps fins mes o mes passat el km 4. Així que amb l'eufòria de la sortida, tot i ser una marató de muntanya, gairebé tothom va sortir molt fort.
Jo vaig preferir agafar-m'ho amb calma, que teníem moltes hores per davant.
Amb les primeres pujades ja tothom va anar agafant el seu ritme i vaig poder avançar una mica, tot i que sense obsessionar-m'hi. No hi havia gaires taps, així que no calia desfondar-se per anar cada un al seu aire.

Després de pujar per la zona de Puigpardines vam baixar cap el riu Gurn, travessant-lo per enfilar-nos pel marge esquerra on ja s'havia de fer servir les mans en algun moment.
Després vam tornar a baixar per travessar de nou el riu (peu a l'aigua!!!) i enfilar el corriol que ens duia cap a les escales, fortíssima pujada que et deixa al capdamunt de l'espectacular salt de Sallent.
Com que havia plogut força, pujant pel camí vam tenir l'oportunitat de gaudir del salt en el seu màxim esplendor, una estampa que ens va fer oblidar temporalment la duresa del recorregut.

Després de passar el salt ens vam endinsar en les típiques fagedes de la zona dirigint-nos cap a les Olletes. Primer va ser planer i baixada, i després forta pujada per arribar a Coll de Forn. En aquest tram ja vam començar a trobar-nos molt de fang, que sumat a les fulles, arrels, i pedres humides, van fer que un recorregut ja exigent de per si, es tornés èpic en alguns moments, fent que es pogués córrer en molts pocs llocs (sense anar en pla kamikaze, es clar...).
A més, en aquest tram va començar a ploure molt fort. Aquí és on vaig alegrar-me d'haver agafat el paravent "gruixut". Només dir que no me'l vaig treure fins a 20 km després, baixant de Cabrera. Un cop al coll, vam agafar el corriol que ens va dur fins als Ganxos "nous", petita via ferrata sense cap dificultat remarcable, però molt espectacular.
Desprès d'això ja arribem al puig Corneli, on veiem el que ens espera a més de tot lo ja comentat: vent i boira. El primer, molest per que juntament amb l'aigua et deixava les cames tocades, i el segon empipador per que ens va privar de les magnífiques panoràmiques que es veuen des del cim del Puigsacalm, a part de dificultar una mica el trobar les cintes (blanques).
Vaig assolir el cim, que tenia un aspecte fantasmagòric, i vaig començar el descens. Aquest no es feia pel camí normal, sinó que anava resseguint la carena, passant pel puig de Cibaderes i el Tossell Gros. Per mi aquest va ser el tram més dur, ja que les pendents eren molt fortes, que junt amb el fang i les herbes feien molt fàcil de fer "culing". Per sort hi havia moltes cordes instal·lades per ajudar en el descens, fent-me recordar això els ràpels que feia fa un temps quan escalava.

A coll de Bracons, on hi ha molt bon ambient, trobo a un company de curses d'Anglès i aprofito per menjar i beure de tot. A diferència d'altres maratons en aquesta volia provar de menjar i veure molt a cada avituallament, per mirar si això feia que acabés millor. També portava 3 gels que em vaig prendre les primeres hores.

A partir d'aquí s'iniciava el tram del Serra de Llancers, un continu puja-baixa per corriols de fageda plens de fulles i fang, molt maco però on tampoc es podia córrer massa sense posar en perill la integritat física.
Al final pujàvem al puig de la Creu de Rabadà per després baixar cap a la zona de la Faja, punt des d'on s'iniciava la pujada a Cabrera, 200m de desnivell ben drets.
Un cop a dalt, el cel s'havia obert una mica i vam poder gaudir breument de les vistes, abans d'agafar les escales per baixar al coll del Bram, on començava l'última pujada important, que ens va dur fins al puig de la Bastida, passant pel pla d'Aiats.
La baixada cap a Falgars, per un corriol pedregós, acabava amb una petita "trampa" posada per l'organització. S'havia de travessar un riu, i per força per l'aigua, ja que les alternatives estaven barrades. Tot i que en realitat podies saltar-te les barreres ;-)
Després d'això breu baixa-puja per passar per Sant Miquel, on hi ha el refugi del GEIEG, i última baixada corriolera per plantar-nos al pla de d'Hostalets, des d'on fer l'últim kilòmetre fins a Sant Esteve.

Vaig arribar el 112é amb 7h51', un temps força discret (a 3 hores del guanyador!!!), però el que era més important per mi, sense partir res, ni mal de cames ni cap rampa ni cap incidència als peus.
En resum, una cursa espectacular endurida, per les condicions meteoreològiques, molt ben organitzada i amb un ambient molt maco.

Comparant-la amb les altres dues que he fet (St Llorenç Savall i Berga), aquesta te un recorregut molt més difícil, pel tipus de terreny, que dificulta molt el poder córrer, tot i que segurament això fa que no et pugis cremar aviat i poder acabar més be.
No se si per l'alimentació, l'experiència, l'entrenament o el fet de no poder córrer massa (o una mica de tot), però en les altres dues maratons vaig patir de valent els últims 8-10 km, amb força mal de cames, tot i que vaig fer temps molt mes reduïts que no pas en aquesta.

Foto de la sortida:


Passant per sobre del salt de Sallent:



Baixant del Puigsacalm (no hi surto, però es veu la zona de les cordes):


Un parell de fotos de l'arribada:



Més fotos:

Makis
Coll de Bracons
Arribada

Track:

domingo, 24 de octubre de 2010

Cursa del Carrer Nou 2010

Una clàssica de Girona. No hi falto des de que ja no coincideix amb la duatló de Queralps (tot i que ja fa un parell d'anys que no hi vaig...).

Aquest any hi ha hagut nou recorregut, que pel que he llegit s'assembla més o és l'original de la cursa. A mi m'ha agradat més que l'anterior ja que es passa dos cops per la sortida, i un cop superada la pujada pel barri vell ja només queden 2 km i poc.

El que no m'ha agradat son les tanques de la sortida, una mica perillòs amb tanta gent.
En quant a temps, m'ha sortit 41' 18'', prou be per l'entrenament que duc.
Ara a afrontar la última setmana de l'entrenament, amb la marató del Puigsacalm el pròxim diumenge.

track:

domingo, 17 de octubre de 2010

Marxa de l'Arboç - La Bisbal d'Empordà


Avui ens hem acostat a fer aquesta marxa, que sortint de la Bisbal ens oferia 2 recorreguts (13 i 18 km) per les Gavarres.

Molt d'ambient, ben marcada, i un recorregut molt maco amb alguns trams trialeros per posar a prova l'habilitat dels marxaires.

Tot i haver fet una tirada de 24 km el dissabte encara he pogut mantenir un ritme de gairebé 5'/km, fent un bon entrenament de cara la marató del Puigsacalm d'aquí 2 diumeges.

Track:

Resum 2010

Activitat del 2010 fins ara:

1ª Caminada Ginestar de Llèmena track
16ª Mitja Marató de Girona track
Marxa Popular de Sant Gregori track
XI Marxa Popular Ribes del Ter track
El Puigsacalm amb BTT track
2a Cursa de Muntanya Sa Guilla track
Marxa Domeny Taialà track
Marxa Madremanya track

Com es veu, moltes marxes locals i el retrobament de les curses de muntanya tot entrenant per a la marató del Puigsacalm.

domingo, 17 de enero de 2010

Resum 2009

Com que no tinc massa temps per escriure, deixo constància de les curses/sortides que he fet la segona meitat del 2009:

Al puigmal en BTT track
Triatló de Tossa
Artec Marató de BTT (66%) track
Cursa del Carrer Nou
Mitja de Ripoll track
Marxa d'Estanyol track
Cursa Run-Run de Cornellà de Terri track
Mitja de Mataró
Sant Silvestre de Riudellots
Sant Silvestre de Girona

A robar carteras!!!!

Avui he anat amb uns companys a correr la Mar i Murtra a Blanes, com ja ve sent costum dels darrers anys. Aquesta cursa és molt maca i val la pena d'anar-hi.

Per desgràcia, en tornar al cotxe després d'acabar hem vist que ens l'han obert i s'han endut alguns objectes personals. Resulta que el xorisso estava especialitzat en obrir Peugeots 307 i n'ha "repassat" al menys 3 (que sapiguem nosaltres).

Vist com està el tema més val no refiar-se i no deixar res en els cotxes. I si pot ser dur poques coses de valor quan anem a fer curses.

lunes, 20 de julio de 2009

12 Hores de BTT a Salt

12 hores seguides sobre la bici, la majoria d'elles de nit, recorregut exigent pel Sant Grau...
Aquests són els ingredients que formen les 12 Hores de BTT de Salt, una cursa peculiar, sense cap de semblant per aquí a prop.

Ja m'hi vaig fixar l'any passat, però com que tenia altres coses a fer no hi vaig anar. Aquest any ens hi hem apuntat amb en Francesc i aquí us en relato la nostra experiència:

Vàrem arribar a la zona de boxes i sortida (a la Coma-Cros, zona de les Guixeres) cap a les 6 de la tarda. Era molt aviat però així vam tenir temps de revisar tot el material i veure com s'instal·laven la resta d'equips. Fotos del nostre box:


Hi havia molt d'espai per a cada equip, serveis, dutxes, zona per menjar, etc. La veritat es que no hi havia gaire participació, però tota la cursa estava molt ben organitzada per la gent del BTT Salt.

Comentar que l'Archer ens fa fer d'assistència les primeres hores de la nit, i que al nostre box se'ns va ajuntar un biker solitari, en Claudi, que venia de Barcelona.
El material que dúiem us el podeu imaginar: líquid isotònic i barretes energètiques a dojo, algun entrepà, eines, sac de dormir, roba d'abric i uns bons llums (si us interessa saber quins són: http://enmarxa.blogspot.com/2008/12/roadbook-gavarres-2006.html).

A les 20 hores es va donar la sortida i vam començar a tot trap, ja que el primer tram era tot planer per Salt i el carril bici fins a la Pilastra, on ens van muntar una espectacular passarel·la per poder travessar el Ter:


Un cop passat enfilem cap al Sant Grau, fent un tram primer asfaltat que després ja es converteix en pista. Aquesta primera pujada es feia força be, sobretot les primeres voltes. Un cop a dalt s'enllaçava amb el corriol que ens duia fins a la font que hi ha prop de Can Virovella (no se com es diu...). Tot seguit començava "la pujada", la primera part per corriol i al final per pista, amb les típiques rampotes matxacones del Sant Grau. A dalt de tot hi havia l'avituallament, que a part de teca i beguda, et donaven molts ànims i t'entretenien una mica metre et recuperaves.

Foto nocturna arribant a l'avituallament:


Sembla que no faci pujada, jajajaja...

A partir d'aquí baixada trialera, on havies d'anar al tanto de no enganxar cap sot, tot i que com sempre, n'hi ha que ho baixaven com si es tractés d'asfalt.

En Francesc en plena acció:


Jo, amb en Claudi trepitjant-me els talons:


En acabar la pista, enllacem amb un seguit de corriols pel mig de bosc, molt ciclables però que a la nit amb el cansament es feien mes difícils:


Acabats els corriols, última pujada traicionera que et deixava "a caldo" abans de tornar a baixar per la pista trialera que surt a la font d'en Coromines. A partir d'aquí tornada cap al carril bici i cap a la zona de boxes.

I apa, a donar voltes i voltes....

La primera va ser de dia, després ja es va anar fent fosc i a partir de la tercera negre nit total.
Jo vaig aguantar 5 voltes, fins que em va venir un atac de són, fent un total de 105 km amb 1750 m de desnivell positiu acumulat.
En Francesc va fer una volta més, ja que anava a un ritme més viu que jo.

Els primers classificats uns autèntics màquines, fent el guanyador un total de 10 voltes. Realment impressionant.

A partir de les 10 hi havia botifarra per sopar, que realment s'agraïa després de l'esforç.

Concloent, ens ho vam passar molt be per ser la primera vegada que ho fem. A la pròxima hi volem anar amb algo d'entrenament, a veure si podem fer les 12 hores non-stop, i veure sortir el sol damunt la BTT!

Dades del circuit

Distància: 21 km
Desnivell positiu acumulat: 350 m

Ruta:


Perfil: