Aquesta ruta consisteix en recorrer a peu, en bicicleta o a cavall, el camí del Santuari de Queralt (Berga) fins a Montsegur, a França. Pel que es diu, és una de les rutes que seguien els Catars en la seva fugida de la Inquisició.
Podeu trobar mes informació a la web: http://www.camidelsbonshomes.com/cat/cat.htm
Com que per "obligacions" familiars només ens hi voliem estar un parell de dies, ens vam proposar de fer només dues etapes:
1a: Berga - Gòsol
2a: Gòsol - Bellver de Cerdanya.
Els dies previs a la sortida va començar a fer molt mal temps i a baixar les temperatures de forma brusca, amb lo que no teniem massa clar de fer el viatge, però finalment van poder més les ganes i ho vam preparar tot per marxar.
Primer dia
Sortim d'hora de Girona amb dos cotxes, ja que al no fer un itinerari circular hem de deixar-ne un a l'arribada. Entre dur un cotxe a Bellver, esmorzar i preparar-nos per pedalar, comencem tard, sobre les 12 del migdia. Disposem de 6 hores per fer uns 50 km, abans de que es faci fosc.
Haviem dubtat de deixar el cotxe a Queralt, però finalment decidim deixar-lo a Berga i pujar amb la bici, que així escalfem una miqueta :-).
Fa força fred però com que fa pujada entrem ràpid en calor i anem fent xino-xano fins al Santuari. Allí ens trobem una gentada de por per que resulta que és l'hora de la missa!!!!!
Ens fem una fotillo per demostrar que sortim de Queralt i comencem la ruta a les 13:10.
Segons la web teniem per davant 37 km fins a Gòsol.
El primer tram és per asfalt, primer baixant i després en lleugera pujada, fins que s'arriba al punt on es deixa la carretera i s'agafa una pista en molt bon estat. Sembla que el dia aguanta i el camí es deixa fer molt bé.
Arribem a un punt on es deixa la pista i s'agafa un corriol que per a nosaltres és impossible de fer sobre la bicicleta, ja que te molta pendent i va fent ziga-zagues amb curves molt tancades, per tant, toca arrossegar la bici.
Aquí podem veure a en Francesc i en Sergi en acció:
Un cop superat aixó passem a una pista pedregosa, per on passem per un curiós tunel i travessem cap el Pla de Peguera, on el terreny millora. I en això que, anem tots tan feliços de que el camí sigui més còmode quan, ja deixant el pla i començada la baixada, ens trobem un super-fangar que aparentment no hi ha manera d'evitar.I quina és la nostra reacció davant d'aquest imprevist? doncs (com no!) intentar travessar-lo damunt la bici, com si es tractés d'una simple bassa que et troves per les Gavarres. Ràpidament hem quedat "soldats" al fang i s'ens ha quedat cara de tontos.
Després de comprovar que les rodes no giren degut a l'acumulació de fang argilòs, ens toca patejar pels laterals per intentar avançar i evitar el "marrón".
Així queda la bici d'en Francesc:
Després de molt batallar amb el fang ens en ensortim i seguim endevant. Com que ara ve baixada ens pensem que podrem recuperar forces i temps, però evidentment las pista és d'aquelles plenes de pedres en que quedes ben matxacat, i de recuperar res de res.
Passem per sota la Gallina Pelada, que amb la seva imponent pared (Roca Gran del Ferrús) ens fa pensar en el Carles, company d'escalada expert en vies clàssiques:
Seguim tirant, superant petits "repetxos" que no tenim mes remei que fer a peu, i anem passant kilòmetres. En aquest últim tram ens trobem un parell que van amb quad fins a Andorra i que, per la nostra sorpresa, ens demanen aigua per prendres una pastilla pel mal de cap. Ja te nassos la cosa!!!
Després d'això ja encarem el pedraforca, senyal que estem a prop de Gòsol. Segons els perfils que haviem vist semblava que era tot baixada, però el camí que fem nosaltres te mes aviat tendència a pujar sobretot una bona part de la carretera de Saldes a Gòsol, que fem ja quan el sol es va amagant.
Un cop a Gòsol baixem cap a l'alberg del Molí, on tenim reservat per dormir. Rentem les bicis amb una aigua superfreda que ens deixa glaçats i després anem de pet a la dutxa abans de fer el sopar per recuperar forces. Val a dir que la llar de foc ens va salvar la vida, ja que ens va permetre de secar tota la roba que duiem molla!
Al Molí hi vam estar molt be, es un alberg 100 % recomanable. A més vam tenir la sort de que vam disposar de tota una habitació per nosaltres, així que vam poder dormir com uns troncs.
Segón dia
Esmorzar a primera hora per sortir aviat, ja que ens espera un dia igual o més dur que l'anterior. Les previsions de temps no pinten be, però treient el cap per la finestra no es veu ni un núvol, tot i que el Pedraforca i d'altres muntanyes mes baixes tenen força neu, cosa que ens fa pensar que las passarem canutes en el coll de Pendís, màxima dificultat del dia (i més amb neu).
Just abans de començar a rodar en Sergi comenta que te la roda una mica fluixa, així que l'infla i comencem a pujar cap a Gòsol, amb el que entrem en calor ràpidament. Anant amb bici es recomana anar a Saldes per carretera i pujar desde allà cap a Gresolet. Fem una mica de pujada més per la carretera i després comencem a baixar a tota pastilla el que haviem pujat ahir.
En aquestes que perdem de vista a en Sergi, cosa que ens extranya. Parem una estona a veure si ve, però com que no apareix el truquem. Resulta que la roda està ben punxada i no te manera de treure la coberta. Apa, a tornar a fer la pujadeta per anar a ajudar a en Sergi!!!! En arribar intentem fer-ho nosaltres però realment la malparida es resisteix, amb el que estem una bona estona per poder canviar-la.
Un cop solventat l'incident seguim cap a Saldes, on deixem la carretera i agafem la pista que va cap a Gresolet. A diferència del primer dia, la pista es força bona i permet rodar molt be. Al pricipi anem planejant amb alguna puja-baixa fins que quan ja ens anem acostant al Santuari la pendent comença a accentuar-se.Un cop a gresolet aprofitem per admirar la cara nord del Pedraforca, que em recorda algunes aventures alpinístiques, i ens fem quatre fotos.
Seguim el camí que ens du al punt més alt de l'etapa Gòsol-Bagà, el coll de la Balma. La pista segueix pujant fort així que cada un va al seu ritme. Uns metres abans d'arribar al coll ja trobem la pista ben nevada, amb lo que hem d'anar al tanto de no agafar cap placa de gel.L'ambient però es encantador, tota una sensació pujar entre els arbres trepitjant neu amb la bici.
La baixada també comença nevada durant el primer tram, però això no suposa cap problema, només que ens recorda que el coll de Pendís estarà molt pitjor, ja que està més alt.
Un cop deixem la neu enrera agafem un bon ritme ja que les pistes estan en bon estat, aconseguint dur una mitja molt més alta que el primer dia. En els últims trams de pista tenim que fer una altra aturada tècnica, la cadena de la bici d'en Francesc s'ha trencat, o sigui que a treure el trinxacadenes i a reparar-la.
Quan s'acaba la pista fem un petit tram de corriol molt divertit, que ens porta a la carretera asfaltada que va directament fins a Bagà. Hi arrivem sobre les 14h, en principi aquí toca dinar i després tirar cap a Greixer per enfilar el coll de Pendís, però fer una ràpida ànalisi de la situació (comença a ploure, hi ha molta neu al Cadí, ens queden 4 hores de llum per dinar i fer 23 km "difícils", hi ha una mica de cansament acumulat, ....) fa que optem per tornar cap a Berga per carretera. La tornada, tot i semblar que ha de fer baixada, te molts de trams de pujada que es fan una mica pesats de fer sota la pluja, cada cop més intensa. Tot i aixó en hora i mitja ens plantem a Berga, on ens permetem de fer un bon apat per recuperar forces abans de tornar cap a casa.
Ara ja no fem tan mala cara! ;-)
No marxem sense abans prometre que tornarem per completar el Camí!
Fotos:
http://picasaweb.google.es
