domingo, 1 de febrero de 2009

Mitja Marató de Granollers 2009

Avui tocava anar cap a Granollers, a fer la mitja marató més important de Catalunya i possiblement de l'estat Espanyol. No sols ho és per el número de corredors que convoca (uns 6000), sinó que a més sempre hi ha estrelles del panorama maratonià mundial, sobretot masculines.
Aquest any, igual que el passat, han dut a Samuel Wanjiru, actual recordman de la distància i recent vencedor de la Marató olímpica de Pekín. El seu objectiu era batre la seva pròpia marca, però n'ha quedat força lluny, possiblement l'ambient plujós no era l'ideal per fer-ho.

Pel que fa a mi, he quedat amb en Joan i uns quants companys més, tot i que com és habitual m'he trobat molts més coneguts. Aquesta és una de les curses a les que tothom s'hi apunta, ja sigui pels regals, per l'ambient, o per que es bona per a fer marca. Ens hem trobat a les 9 als vestidors i hem fet el típic ritual pre-cursa abans de dirigir-nos cap a la sortida.
Per sort nostre mitja hora abans de la sortida ja no plovia, podent fer així tota la mitja sense mullar-nos massa.

Després de tota la setmana refredat, i sense tenir un bon entrenament en asfalt, l'únic objectiu que m'he marcat ha estat acabar amb bones sensacions, cosa que fa temps que no em passa en una cursa d'aquest tipus. He sortit amb la idea de fer 45' els 10 km i així ha estat, clavant el temps. La segona part la volia fer més ràpida, ja que fa majoritàriament baixada, però no ha pogut ser perquè cap al kilòmetre 14 m'han començat a fer mal les cames, era un dolor com el que et ve en els últims kilòmetres de la marató, que tot i anar sobrat de fons t'impedeix dur un bon ritme.
Finalment, he arribat a la meta amb 1h34'28'', que és una mitja de 4'30''/km. Així que la baixada l'he fet al mateix ritme que la pujada, anant més lent del que seria lògic, com constata el fet de que no han parat de passar-me corredors fins al final. Encara recordo el 2007, quan la situació era totalment la contrària. El que fa un bon entrenament específic!!!!!

A l'arribar m'he trobat en Camil, que ha fet un magnífic temps amb 1h24'44''. Està seguint un entrenament publicat a runners, que haurem de tenir en compte pel futur, ja que sembla que dóna resultat.

Abans d'entrar a la La Garriga he pogut veure en Wanjiru, que anava com una moto, així com en Pepe Rios, que en aquell moment era quart.
Allí mateix, un cop ja tornant cap a Granollers, m'he trobat amb l'Albert de Tordera, i m'he creuat amb en George, que just enfilava la pujada a l'inici del poble.

En resum, una bona pujada amb bones sensacions, i una baixada d'acaba com puguis. Però be, tampoc no es pot esperar més sortint d'una setmana de refredat.

Distància: 21,1 km
Desnivell positiu acumulat: 165m

Track:


Perfil:

No hay comentarios: