Tal com he dit, el despertador sona d’hora a les 4 de la matinada. Curiosament no em costa massa de llevar-me, deuen ser els nervis.
Faig un bon esmorzar a base de suc, cafè amb llet, cereals, iogurt i entrepà de Nocilla.
Ja vestit amb el mono i el xip posat, agafo la motxilla amb el neoprè, la bossa de carrer i cap a Calella!!!
Avui si que aparco sense cap problema, es clar que a les 5’45 h es normal....
Entro a fer un cafè a un bareto de mala mort, amb alguns individus típics de l’ambient de Calella, on aprofito per anar a fer una última visita al servei. També m’agafo una aigua de mig litre per beure mentre no es dona la sortida.
De les 5’30 a les 7 estan oberts els boxes i el BAGS AREA, de forma que pots revisar que la bici i el material estiguin bé, i si cal deixar algun cosa a les bosses.
Un dels errors que vaig cometre va ser no deixar-me un altre pot de crema solar a la bossa de carrera, de forma de que després el vaig haver de buscar en el de bici, amb tot el caos que hi havia després de la transició!
A l’entrada dels boxes hi ha unes furgonetes on has de deixar la bossa de carrer, que et donen a l’arribada.
Com que a Sant Feliu l’aigua estava molt freda em poso dos barrets de nedar, sent visible el del Challenge. Abans de les 7 em poso a l’aigua una estona per que així el neoprè conserva millor la temperatura.
La sortida es divideix en 4 calaixos que comencen a les 7’30, 7’35, 7’40 i 7’45. T’hi assignen en funció del temps estimat que havies posat a la inscripció, tenint cada calaix un color de barret diferent. El meu és blau i correspon a la tercera sortida.
De fet hauria d’haver estat en l’última, però vaig calcular el temps com si nedés habitualment, i es clar, ara que no ho faig doncs vaig més lent.
Mentre surten la resta de calaixos vaig estudiant el circuit i les boies que cal seguir. El mar està molt mogut així que la cosa no pinta massa be, però serà qüestió d’anar aixecant el cap de tant en tant.
Arriba l’hora i tots cap a l’aigua!!!! Jo surto enrere per evitar cops, evitant les aglomeracions.
La primera boia s’agafa ràpid, ja que només està a 250 metres, però la corrent ja es nota força. Un cop es gira les onades et venen de cara i costa força de veure les boies a seguir, però xino-xano arribo a la boia groga i després la vermella que marca la meitat del tram. Aquí em torno a orientar i segueixo cap on sembla que està la pròxima groga. Em van passant alguns nedadors però sense masses incidències, al meu voltant en veig uns 10 o 15.
Un cop a la boia groga torno a orientar-me, però la veritat es que no veig be la següent boia així que vaig seguint la resta de nedadors, fins que finalment ja en veig una de vermella on s’ha de tornar a girar 90 graus.
A mida que hi arribo m’adono conta que els nedadors giren 180 graus en comptes de 90, i és quan veig que m’he saltat una de les boies. Decideixo seguir i enfilo la recta de 500 metres que m’ha de dur fins a la última boia vermella.
Un altre cop, seguint a la resta de nedadors em desvio força del trajecte. Però aquest cop rectifico i vaig fins la boia per a fer be l’ultima part del circuit.
Acabo la natació amb un temps de 51 minuts, mes o menys el doble que el participant més ràpid, lo que és habitual en mi.
Esquema del recorregut fet:
La transició la faig força lenta, ja que he d’agafar la bossa, treure’m el neoprè, posar-me crema, agafar menjar, equipar-me per la bici i recollir-ho tot.
Ara però, be la part més divertida, amb aquest circuit de ciclisme per la NII:
Un cop sobre la bici començo tranquil, ja que he de recuperar una mica de l’aigua, encara que n’he sortit bastant relaxat. La primera part del circuit és per dins de Calella, així que tampoc pots fer massa el boig, que si no te la fots ràpid.
És en arribar a la NII que ja accelero més el ritme i aprofito per menjar una mica. Com és habitual, vaig passant molta gent, ja que el meu nivell de bici (tot i ser del “montón”) és molt millor que el de natació. Arribo a Mataró amb una mitjana de 34’5 km/h, el vent era lleugerament favorable.
A partir d’aquí comença la pujada a Dosrius, amb 200m de desnivell positius. La carretera és mes estreta però com que vaig molt sol no tinc cap problema. Aquí és el primer lloc on em creuo amb participants que ja baixen, dels que han sortit abans i neden molt millor que jo. I amb aquests ja veig algun mega-peloton a l’estil del Tour, al·lucinant a tope, per que anar en grup està totalment prohibit en aquest tipus de triatlons. Això sembla la Terra de Remences!!!!!
Aquí hi ha uns vídeos que mostren aquest fet:
http://www.youtube.com/watch?
Després en vaig veient molts més, i m’adono que la cosa se’ls ha anat de mare a l’organització i als jutges. Finalment han desqualificat prop de 300 participants, però crec que al menys n’haurien d’haver 500 més.
Jo de totes formes no tinc problemes per que vaig totalment en solitari, i als que vaig atrapant es queden ràpidament enrere.
Un cop de nou a la NII el vent ja no és favorable, cosa que fa la cursa molt més dura, i això es nota en la mitja, que poc a poc va baixant.
Durant tot el recorregut hi ha força gent animant, cosa que m’ha sorprès molt positivament. Hem de tenir en compte que la NII tallada és una molèstia important pels veïns de la zona.
Ja cap al final, de Mataró a Calella, si que em passa algun grupet, aprofitant que el vent està en contra. La veritat es que és realment difícil de no afegir-t’hi, ja que has d’anar frenant, però després en algun repetxillo els passes i després et tornaven a agafar. Total, que estàs ben entretingut!!
Finalment, després de 2h53’ sobre la bici arribo a Calella, fent un total de 92’5 km, que suposen una mitja de 32 km/h. Els últims 10 km m’han costat una mica, i això es veu tan sols baixo de la bici, notant els quàdriceps ben carregats.
Aquesta transició és més ràpida. Sortint de la carpa passo pels lavabos i començo la mitja marató a un ritme molt suau, per veure com reaccionen les cames ja que al principi les tinc molt tocades.
Els avituallaments són cada 2’5 km. Després de passar-ne el primer veig que les cames no recuperen així que em plantejo la següent tàctica de carrera per no patir massa, tot i que aniré molt lent: fer els 2’5 km entre avituallaments a 6’/km i després caminar una mica mentre bec quelcom i menjo una mica.
El recorregut està molt be ja que és pel passeig marítim fins a Malgrat i tornar, així que et vas creuant amb els que ja acaben, cosa que fa que estiguis prou entretingut. Em creuo amb tots els membres de l’equip, l’Albert primer que va molt fort, seguit d’en Jordi que va molt petat, i darrera meu en Carles que em va recuperant terreny poc a poc.
Hi ha molta gent que anima, i un que ens ruixa amb una manguera, refrescant-nos a base de be contra la forta calor que ja fa a aquelles hores. Gran culpable de la duresa de la cursa a peu.
La part final de la mitja consisteix en creuar Calella i enfilar fins l’estadi d’atletisme darrera la fàbrica Llobet. Aquí està ple de gent animant que et motiva molt, sobretot en la matadora pujada final, on trobo el meu pare que em retrata patint de valent:
Un cop dins l’estadi 100 metres més i ja està!
Acabo la mitja marató en 2h11’, i el Half Challenge amb 6h’07’.
Després de creuar l’arc d’arribada em donen la medalla i la samarreta que t’acrediten com a Finisher del Half Challenge.
Després em trobo a l’Albert, amb el que comento la cursa, vaig a buscar la bossa de carrer, i baixo cap a buscar la bici i les bosses als boxes, abans de tornar cap a casa per fer una bona dutxa i recuperar forces amb un bon dinar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario